Alojzije Stepinac

Alojzije Stepinac

El cardenal Stepinac
Nom original	(hr) Alojzije Viktor Stepinac
Biografia
Naixement	Viktor Alojzije Stepinac 8 maig 1898 Brezarić
Mort	10 febrer 1960 (61 anys) Krašić (en)
Causa de mort	Trombosi
Sepultura	Catedral de Zagreb
Cardenal 12 gener 1953 – 10 febrer 1960 Arquebisbe de Zagreb Zagreb 7 desembre 1937 – 10 febrer 1960 ← Antun Bauer – Franjo Šeper → Diòcesi: arquebisbat de Zagreb Arquebisbe titular 24 juny 1934 – 7 desembre 1937 ← Johannes Poggenburg – Joseph Butt → Diòcesi: arquebisbat de Nicopsis
Dades personals
Grup ètnic	Croats
Religió	Església Catòlica
Formació	Pontifícia Universitat Gregoriana Collegium Germanicum et Hungaricum
Activitat
Camp de treball	Jerarquia eclesiàstica, pastoral i teologia catòlica
Ocupació	bisbe catòlic (1934–), sacerdot catòlic (1930–1960), teòleg catòlic
Ocupador	Universitat de Zagreb
Membre de	Hrvatski Radiša
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Orde religiós	Franciscans
Consagració	Antun Bauer
cardenal
Celebració	Església Catòlica Romana
Beatificació	3 d'octubre de 1998 , Marija Bistrica (Croàcia) nomenat per Joan Pau II
Pelegrinatge	Zagreb
Festivitat	10 de febrer
Iconografia	Com a cardenal
Altres
Condemnat per	col·laboracionisme
Premis  Cavaller Comandant amb Estrella de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

Viktor Alojzije Stepinac (Krasic, Imperi Austrohongarès, 8 de maig de 1898 - 10 de febrer de 1960) fou un cardenal catòlic de Croàcia que va ser arquebisbe de Zagreb des de 1937 fins a 1960. Va presidir l'Església Catòlica de Croàcia durant la Segona Guerra Mundial, període en què va cohabitar amb l'ocupació de l'Eix, en particular amb els ústaixes de l'Estat Independent de Croàcia (NDH), un Estat titella nazi. El 1946, en un veredicte que polaritzà l'opinió pública, tant a Iugoslàvia com a l'exterior, les autoritats iugoslaves el van declarar culpable de col·laboracionisme amb el moviment feixista Ústaixa i complicitat en permetre la conversió forçosa dels serbis ortodoxos al catolicisme. Va ser condemnat a 16 anys de presó, però després de cinc anys va ser posat en llibertat i confinat a la seva parròquia natal de Krasic, on va morir el 1960.^[1]

Va negar-se a marxar a l'exili, com li havia proposat el règim comunista. El 1952 va ser nomenat cardenal pel papa Pius XII, fet que trencà les relacions entre el Vaticà i Iugoslàvia.^[2][3] El 1998, Joan Pau II el va declarar beat màrtir. Stepinac és un figura controvertida, que sempre ha polaritzat els que el consideren un màrtir anticomunista i heroi dels croats^[4] amb els que l'acusen d'haver col·laborat amb Ante Pavelic i la causa Ústaixa.^[5][6]